Jo som eivissenc, no cal que digui que l'eivissenc es la meva llengua materna. No entraré en discussions bizantines de si l'eivissenc es o no un dialecte del català. Ho es, però això no vol dir que el català normalitzat no em sembli tan estrany i aliè com un altra parla.
El càs es que l'eivissenc, la parla dels nostres avis, (o güelos) es mort. I ho es per que aquell món d'abans es també mort i desaparegut. Eivissa va tenir una transició brutal d'una societat poc més evolucionada que la romana a la cultura d'oci cosmopolita que va portar el turisme...i avui a la ciber-societat en xarxa.
Moltes coses han quedat pel camí, la parla i el pensament dels nostres avis ha desaparegut, i el que no vulgui vorer això es un beneit. Però de sobte, apareix la transició espanyola, i amb ella, un fenomen nou, la televisió autonòmica, TV3 primer de tot, la valenciana (i ara IB3). El paper pedagògic d'aquest medi encara no ha set ben mesurat pels polítics i l'historia en general, però es inmens.
I aquí comença l'extranyament. L'unic merit d'aquesta televisió era posar en català els mateixos estereotips i llocs comuns, el mateix màrqueting i la mateixa farfolla de Hollywood: Songoku en Català. No crec que hi hagés cap nen eivissenc de la postguerra que pogués entendre un sol capítol d'aquests productes.
Aquest es el drama de l'eivissenc, del mallorquí, del menorquí, del valenciá i de tants altres. Ha mort no la gramàtica, no la sintaxis, han mort les idees, les tradicions i les rondaies. Han mort el treball i la poesía dita i transmesa pels nostres avantpassats. Nomes queden les runes: qualcun disc d'uc (i per favor no em nombreu als ressonadors) i poca cosa mes. Ha mort una manera d'entendre el món i la vida, com una successió de treballs i un diàleg amb la naturalesa. Han mort també, per fortuna, tot un recull de supersticions i atavismes tribals, de violència i de intransigència.
La normalització lingüística no es mes que un altra imposició, en aquest cas de una cultura extranya, propera tal vegada, preo no mes que les altres d'Espanya. Això es el que passa quan uns i altres parlen de normalització.
Els pan-catalanistes, no estan preservant una cultura, n'estan fent una de nova, a la mida de les seves aspiracions polítiques. I la resta de partits polítics els hi estan fent el joc sense adona-se'n. Hi ha gent com Xavier Pericay, filòleg i assessor de TV3 en la seva primera etapa, que han denunciat aquesta manipulació de la cultura en favor d'una identitat nacional més forta i mes confrontada amb Espanya. No cal dir que persones com ell, han set expulsades del mercat de treball i subvencions que el nacionalisme monopolitza.
Jo, com ja he dit, som eivissenc, i per això som espanyol. Com a espanyol, vull tenir i recollir totes les cultures del meu país, que es espanya, sense excloure'n cap. I per conviure amb ambdues cultures, no hi ha de haver cap imposició, de ninguna damunt l'altre. Una de les falàcies nacionalistes es la que diu que es impossible el bilingüisme, que tot deriva en una diglòssia descontrolada. Jo rebuig aquesta falàcia. Vull un país en llibertat i amb tots els seus ciutadans treballant pel bé comun.